Català
  • Facebook
  • Twitter
  • Google
  • Linkedin

Blog

Si anem a perdre, que sigui la por a arriscar-nos a intentar-ho un cop més

18 05, 2016

L’altre dia veia una pel·lícula asseguda al sofà de casa. Érem jo, la meva manta i la televisió, res ni ningú més.

Havia tingut una setmana molt dolenta, en la que m’havien passat moltes coses desagradables i difícils. En aquella setmana havia sentit ganes de plorar i cridar, i necessitava treure tot això fora de mi.

Sentia que m’ofegava i que no podia, que no era capaç de fer-ho... Però com acostuma a passar-me després d’expressar les meves emocions i amb el pas de les hores, aquell sentiment ja no era tan fort. I tot i que encara em sentia una mica decaiguda podia seguir més o menys amb el meu dia a dia.

Com deia, estava veient una pel·lícula, no una d’aquelles que arriben lluny i queden a la història cinematogràfica com una gran pel·lícula. No, una d’aquelles de “diumenge” com jo els hi dic. Aquelles que t’agraden però que si veus un cop ja n’és suficient. Allà estava quan de sobre va sonar una cançó. Em vaig sentir identificada des de la primera frase:

Em sento destrossada, a punt de caure. Però hi ha quelcom més fort en alguna part dins meus. Se que he caigut, però també se que aconseguiré aixecar-me de nou. Encara no és el meu moment, no comptis amb mi per quedar-te a la caiguda.

Hi ha successos i situacions de la vida que ens fan plorar, que ens empenyen i pressionen fins que estem a punt de trencar-nos. Però no podem quedar-nos parats... Jo almenys no vull! Així que no podem acceptar quedar-nos allà. Hem de tornar a posar-nos drets. Perquè la vida, no acaba amb un error, un fracàs o una dificultat. Podem escollir ser conscients, conèixer els nostres valors, acceptar-nos, renéixer, créixer i evolucionar.

Poden dir-nos que no podem, que ja no servim, que sempre respondrem davant de les situacions de la mateixa manera... per dir-nos, poden dir-nos moltes coses i posats a poder, podem escollir no quedar-nos amb això, no conformar-nos. No hem d’aturar-nos per un rebuig, un error o una caiguda. El moment en el que estem i com som no és la nostra última versió. Jo fa temps que vaig decidir canviar, lluitar, avançar i aprendre dels meus fracassos ja que aquests son els que m’empenyen a millorar i créixer.

Tot i que ara estigui vivint moments difícils, puc amb aquests reptes i se que aconseguiré arribar al cim. Crec en mi, soc capaç i encara no soc la meva “última versió”.

Al cap i a la fi, només hem de demostrar-nos a nosaltres mateixos que podem, que som capaços de fer molt més, que no estem estancats i que no és el final. Potser no aconseguirem tot el que vulguem, però segur que molt més del que pensàvem o del que creiem capaços.

El que diferencia a les persones que viuen la vida cap endavant, en la seva capacitat d’aprenentatge i de donar passos en  una direcció. Una vegada vaig llegir una frase que deia: “Quan ensopegues, si no caus, almenys avances una mica més ràpid endavant”.

Així doncs, com bé diu Carlos Hope (@carloshopesix): “El dolor, com tot, també té data de caducitat. Requereix temps i esforç. S’ha de saber tancar portes i sobretot, estimar-se molt a un mateix. El món està ple de persones que ens estimen tal qual som, però has de començar per estimar-te a tu. No deixis que ningú ni res s’interposi en el teu camí cap a la felicitat. No et perdis a tu, buscant quelcom que va marxar. Aparta de la teva vida allò que no t’aporta positivitat i comença de nou. Allà fora, tot és màgia. Només has de saber veure-la...”

Compartir

Informació de contacte

Posem a la vostra disposició assessorament psicològic puntual per via telefònica, presencial o online. Pots omplir el següent formulari, el qual és totalment confidencial i serà dirigit a un professional del nostre equip.

Estic d'acord amb la Política de privacitat

* Camp requerit

C/ Argentona, nº 21, 08024 - Barcelona